... I primer va ser el temps, catalitzador de la metamorfosi d'una unitat formada per la matèria i l'esperit. I són parts d'aquest temps, com instantànies de sentiments, el que desenvolupa el treball de Vilaseca. Rectes, corbes, espirals, formes geomètriques, traços enèrgics i espontanis fereixen la matèria deixant la seva empremta, representació d'un llenguatge oníric, incomprensible, de vegades, per l'intel-lecte però eloqüent per la sensibilitat més íntima. La seva obra és la representació del no tangible, d'aquesta part de l'univers que només podem intuir com a part integrant del cosmos. Combina la matèria, el color i les textures o diferents materials i volums, per dialogar amb el nostre ésser profund, obsessionat per donar composició i estructura a l'impuls, a l'energia, l'impredictible esdevenir universal, fixant aquest incessant moviment invisible que ens envolta i que és la vida, positiva, oberta, que ressorgeix malgrat tot.

Mario Vilaseca